Moltes Gràcies a @SororisCausa per organitzar aquesta xerrada amb Elisa Bosch Donate, activista d’Associació Naixença Balears.
Estàs interessada en conèixer més sobre violència obstètrica? Queden poquetes places per la pròxima sessió de # violènciesEncobertes 18 de noviembre, 18 h, Seu de CCOO – Illes Balears, Palma.
Inscripció: http: // bit.ly/3vXaTHx
Pots participar-hi de forma presencial o en línia.
El passat dimecres dia 1 de setembre, la presidenta de Naixença, Roser Gallardo Ferrer, va acudir a una reunió al Ministeri d’Igualtat on hi eren presents la Ministra Irene Montero i la directora del Institut de les Dones, Antònia Morillas.
🌼 És el terme que s’utilitza per a referir-se a la violència física i psicològica sofrida per les dones durant l’embaraç, part i pospart per professionals sanitaris. Les seves seqüeles són múltiples i variades tant per a la mare com per a la criatura. És un tipus de violència de gènere.
🌼 La OMS en 2014 va fer una declaració per a la prevenció i erradicació del maltracte durant el part.
🌼 La OMS en 2019 realitza un document sobre cures durant el part per a una experiència ncia positiva que diu, entre altres:
– Atenció respectuosa a la maternitat, amb tracte adequat i que permeti prendre decisions informades.
– Període de dilatació activa: a partir dels 5 cm amb contraccions regulars, no s’han de realitzar intervencions abans d’aquest període.
– Una velocitat de dilatació menor a 1 cm/h no ha de ser indicador de rutina per a intervenció obstètrica.
– Tactes vaginals no abans de 4h.
– No enemes ni rasurats vulvars.
– No monitorització fetal contínua en embarassos sans (es recomana auscultació intermitent).
– Menjar i beure durant el procés.
– No episiotomia de rutina.
– No Kristeller.
– Lliure moviment i posició de part.
🌼 La ONU en febrer de 2020 condemna a Espanya i insta a formar als professionals sanitaris per prevenir i visibilitzar aquest problema.
🌼 Existeixen nombroses experiències de part traumàtic documentades per les dones, també declaracions de professionals…
🌼Han sorgit les primeres lleis per acabar amb la Violència Obstètrica: Llei 17/2020, 22 de desembre, de la Comunitat Autònoma de Catalunya. I en procés la reforma de la Llei de l’avortament en la que s’inclou el concepte de violència obstètrica, a nivell nacional.
🌼 La SEGO (Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia) nega la violència obstètrica en 2018.
🌼 La OMC (Organización Médica Colegial de España) el 12 de juliol de 2021 considera desafortunat dit terme.
🌼 BASTA JA!!! Quin hospital espanyol treballa amb les recomanacions de la OMS de 2019?? Ja està bé d’infantilitzar les dones, les nostres veus compten!!!
—-
¿QUÉ ES LA VIOLENCIA OBSTÉTRICA?
🌼 Es el término que se utiliza para referirse a la violencia física y psicológica sufrida por las mujeres durante el embarazo, parto y posparto por profesionales sanitarios. Sus secuelas son múltiples y variadas tanto para la madre como para el recién nacido. Es un tipo de violencia de género.
🌼 La OMS en 2014 hizo una declaración para la prevención y erradicación del maltrato durante el parto.
🌼 La OMS en 2019 realiza un documento sobre cuidados durante el parto para una experiencia positiva que dice entre otras:
– Atención respetuosa a la maternidad, con trato adecuado y que permita tomar decisiones informadas.
– Periodo de dilatación activa: a partir de los 5 cm con contracciones regulares, no se debe realizar intervenciones antes de este periodo.
– Una velocidad de dilatación menor a 1cm/h no debe ser indicador de rutina para intervención obstétrica.
– Tactos vaginales no antes de 4h.
– No enemas ni rasurados vulvares.
– No monitorización fetal continuo en embarazos sanos (se recomienda auscultación intermitente).
– Comer y beber durante el proceso.
– No episiotomía de rutina.
– No Kristeller.
– Libre movimiento y posición de parto.
🌼 La ONU en febrero de 2020 condena a España e insta a formar a los profesionales sanitarios para prevenir y visibilizar este problema.
🌼 Existen numerosas experiencias de parto traumático documentadas por las mujeres, también declaraciones de profesionales…
🌼Han surgido las primeras leyes para acabar con la Violencia Obstétrica: Ley 17/2020 22 de diciembre de la Comunidad Autónoma de Cataluña. Y en proceso la reforma de la Ley del Aborto en la que se incluye el concepto de violencia obstétrica, a nivel nacional.
🌼 La SEGO (Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia) niega la violencia obstétrica en 2018.
🌼 La OMC (organización médica colegial de España) el 12 de julio de 2021 considera desafortunado dicho término.
🌼 BASTA YA!!! ¿¿Qué hospital Español trabaja con las recomendaciones de la OMS del 2019?? Ya esta bien de infantilizar a las mujeres, nuestras voces cuentan!!!
Des de l’Associació Naixença, associació d’usuàries en defensa d’un embaràs, part-naixement i postpart respectats amb més de vint anys d’existència, sumam el nostre astorament i preocupació davant les declaracions que la Organización Médica colegial de España (OMC) va emetre el passat 12 de juliol en relació a la realitat de la violència obstètrica (VO) a les maternitats públiques de l’Estat, negant la seva existència en considerar desafortunat dit terme.
Molt més desafortunat és que professionals de la salut es sentin ofesos i ofeses davant una realitat que, com associació d’usuàries del sistema de salut, ens obliga a seguir en peu des de fa més de dues dècades. La VO no sols la denunciam nosaltres, les dones, mares i usuàries de les maternitats estatals, i molts i moltes professionals de la salut, sinó que també ho fan amb insistència nombrosos organismes internacionals a través dels anys. De fet, la darrera sanció al nostre país per vulnerar els drets de les dones durant el part i anar a la saga de la resta de països europeus en la humanització de l’atenció a l’embaràs i part-naixement, la va marcar l’ONU en febrer de 2020, condemnant i instant a Espanya a formar a les i els professionals sanitaris per prevenir i visibilitzar el greu problema que suposa la violència obstètrica al nostre país.
Per això, des d’Associació Naixença perseveram en els nostres objectius perquè l’atenció respectuosa a mares i criatures sigui la norma y el terme VO ja no resulti necessari. El dia que ho aconseguim, la nostra associació deixarà de tenir sentit i festejarem feliçment la nostra dissolució. Però, molt al contrari de l’esperat, en els darrers anys hem assistit a un augment de la violència obstètrica, ja sigui per la falta de reciclatge i l’actuació de determinats i determinades professionals de la obstetrícia, com per la implementació de protocols contraris al respecte dels nostres processos fisiològics, en el cas, per exemple, de la normalització de la inducció del part sense més motiu que el de la superació del temps estipulat per a la gestació segons indicadors rígids, i amb el consegüent augment de la taxa de cesàries degut a la provocació artificial del part-naixement de manera protocol·lària.
Sigue leyendoCompartimos el testimonio de una enfermera que trabajó en la planta de Obstetricia y Pediatría de una clínica privada de Palma, y que actualmente colabora con nuestra Asociación. Ella fue testigo de cómo se ha ido imponiendo por protocolo la inducción al parto, y de cómo esta práctica aumenta exponencialmente el riesgo de terminar en una cesárea. También de cómo, en estas circunstancias, propiciar una lactancia exitosa se puede convertir en una misión imposible. ¡Muchas gracias por tan valioso aporte!
Llegue a esta preciosa Isla de Mallorca en noviembre de 2010, tenía trabajo, pero al cabo de unos meses de estar aquí se me acabó el contrato, así que me encontré en enero del 2011 en plena crisis económica, sin trabajo, empecé a buscar, pero en aquel momento era difícil porque había muchos recortes en sanidad, no se sustituían a las enfermeras, y no encontraba nada en el sistema público. Decidí probar en las privadas, y por fin cuando estaba a punto de volverme a mi tierra, me llamaron de una clínica privada para trabajar en la planta de Obstetricia y Pediatría. Tengo que decir que yo ya tenía experiencia en esta rama, había trabajado durante cuatro años en un hospital concertado en una planta de obstetricia, algo diferente a lo que os voy a contar, pero bueno, también dejaba mucho que desear. Sigue leyendo
Según la normativa por la que se rigen los hospitales públicos en Baleares durante el estado de alarma, las embarazadas no pueden entrar acompañadas de su pareja a las ecografías (tampoco a las cesáreas programadas, como se hacía antes de esta situación excepcional). En cambio, las mujeres sí pueden estar acompañadas durante el parto. Por eso, desde Asociación Naixença, no entendemos los motivos por los que las gestantes tienen que entrar solas a realizarse una prueba tan importante como lo es una ecografía, donde se confirma la correcta evolución del embarazo y de la criatura. Más, cuando el derecho a estar acompañada está recogido en nuestra Ley Balear de Salud de 2003. Y así se lo hemos hecho saber a las gerencias de nuestros hospitales locales a través de un escrito, y después de solicitar sin éxito a la Conselleria de Salut que se sacara a las embarazadas de los hospitales durante la pandemia habilitando espacios adecuados para ellas (como una casa de parto o algún hotel acondicionado a tal efecto, de la misma manera que se ha hecho para proteger a otros colectivos vulnerables).
El pasado día 9 de mayo de 2020, el periódico 20 Minutos publicó el artículo “Se triplica la demanda de partos en casa durante el confinamiento en Cataluña” a partir de dos entrevistas realizadas. La primera, a una comadrona Vocal de la Asociación Catalana de Matronas y de la Asociación de Matronas de Parto en Casa de Catalunya (Alpacc), y la segunda, a la Presidenta de la Federación de Asociaciones de Matronas de España (Fame). Un artículo que agradecemos y aplaudimos por su objetividad y rigor periodístico. Sigue leyendo
El 23 de març, l’Associació Naixença, juntament amb les Associacions ABAM i ADIBS, férem una petició a la nostra Conselleria de Salut demanant que s’habilités un centre de naixements fora dels hospitals. Un centre, que pot ser un petit hotel, una planta d’hotel on no hi hagi persones malaltes, o una casa.
Enteníem i entenem, que davant aquesta situació tan greu que estem vivint en la que necessitem totes les places hospitalàries per atendre a persones infectades per coronavirus, el millor era i és, evitar que les dones embarassades que no presenten cap problema de salut no haguessin d’entrar en un hospital si no ho desitjaven. I que obligar-les a anar a l’hospital per parir, en la situació actual de pandèmia per coronavirus, és exposar-les a elles, les seves criatures i família a un risc innecessari.
També ens preocupava i preocupa, que s’aprofiti aquesta situació, per vulnerar els drets que tenim per Llei, com s’està fent en altres llocs. Afortunadament, sembla que en la nostra Comunitat es prenen les mesures perquè això no passi en els hospitals públics.
La maniobra de Kristeller, todavía hoy usada en España de manera habitual, desaconsejada por la OMS y prohibida en países como Reino Unido, puede tener un efecto grave en la salud de la madre y del bebé. Esta técnica debería estar obsoleta al tener una robusta evidencia clínica sobre los daños que produce (1-6).
L’Associació Naixença vol denunciar la seva indignació pel cas de la dona d’Oviedo que ha estat obligada amb una ordre judicial a anar a parir a L’hospital.
Aquesta dona es trobava en la setmana 42 d’embaràs i havia decidit parir a casa assistida per comares. Era un embaràs normal. Va acudir a L’hospital per fer un “control” i assegurar-se de que tot continuava bé. El “control va ser normal, però el metge que l’atengué va decidir que havia de provocar el part perquè passava les 42 setmanes i així ho diuen els protocols! La dona i parella, tornaren a casa i poc després arriba la policia amb una ordre judicial per portar-la a L’hospital.
Volem denunciar públicament un fet tan greu com és la vulneració dels drets de les persones a decidir sobre la seva salut. Que una dona rebutgi un tractament està contemplat en la Llei Bàsica reguladora de la autonomia del pacient 41/2002, de 14 de novembre, que defensa el “Dret inalienable a la llibertat individual de l’usuari”. A l’Article 8, sobre consentiment informat, la llei diu que: “toda actuación en el ámbito de la salud de un paciente necesita el consentimiento libre y voluntario del afectado, una vez que, recibida la información prevista en el artículo 4, haya valorado las opciones propias del caso”.
Sigue leyendo
Associació Naixença 